Els CD-ROM’s s’han de tractar amb la mateixa cura que els negatius fotogràfics. Com és un mitjà òptic. La seva superfície s’ha de mantenir neta i en perfecte estat per no reduir el seu temps de vida útil. El CD-ROM (Compact Disc Read Only, memòria de solament lectura en disc compacte) és, en l’actualitat, un sistema de distribució d’informació d’àmplia difusió.
És medi d’emmagatzematge òptic de sols lectura capaç de guardar una gran quantitat de dades, aproximadament 680 MB, en una car d’un disc de 12 centímetres de diàmetre.
L’acceptació i utilització massiva del CD-ROM ha permès assolir, en poc temps, un gran protagonisme en l’àmbit informàtic com a suport per emmagatzemar i distribuir informació. Els lectors de CD-ROM començaren a utilitzar-se en el camp de la informàtica l’any 1988, encara que solament existien molts pocs títols de software en aquest format. En l’actualitat, són centenars de milers i quasi tot el software de nova aparició es distribueix en CD-ROM.
Els CD-ROM’s s’han de tractar amb la mateixa cura que els negatius fotogràfics. Com és un mitjà òptic. La seva superfície s’ha de mantenir neta i en perfecte estat per no reduir el seu temps de vida útil.
El suport físic d’un disc compacte està fabricat amb policarbonat, té un diàmetre de 120 mm, un gruix de 1,2 mm i l’orifici central fa 15 mm. Una de les cares està recoberta amb una pel·lícula metàl·lica que s’anomena strata, recoberta , ella mateixa, per una laca de policarbonat plàstic a mode de protecció. En aquesta cara s’emmagatzemen les dades que, després, llegirà la unitat de CD-ROM
Els aspectes més importants que afecten el rendiment d’una unitat lectora són la taxa de transferència, el temps d’accés, la memòria caché o buffer, l’interfaz de connexió i el mecanisme de càrrega.
La taxa de transferència és el valor que indica la quantitat de dades que la unitat pot llegir en un segon. Per amidar-la s’accedeix a grans fitxers sense canviar de posició durant la lectura. El valor resultant indica la quantitat màxima d’informació a la qual accedeix el lector un cop el CD-ROM ha arribat a agafar la velocitat lineal màxima. El kilobyte per segon (KB/s) és la unitat utilitzada per la majoria de fabricants. D’aquesta manera, un lector de doble velocitat (anomenat 2x) es capaç d’accedir a 300 KB/s, mentre que un de 50x ho fa a 7.500 KB/s.
El temps d’accés d’un lector de CD-ROM fa referència, al retard que es produeix entre el moment en què la unitat rep la instrucció de lectura i aquell en què, en realitat es procedeix la lectura del primer bit emmagatzemat en el CD-ROM. Aquest temps s’amida en milisegons i representa un valor mitjà, obtingut mitjançant lectures aleatòries, donat que el temps d’accés dependrà de la posició del disc en què es troba emmagatzemada la dada.
El DVD (Digital Versatile Disc, disc versàtil digital) és una evolució de la tecnologia desenvolupada i emprada en els CD’s. Tant els CD’s com els DVD són mitjans d’emmagatzematge digital capaços de contenir el mateix tipus d’informació de llargues sèries d’uns i zeros, que poden formar fitxers de dades, imatges, so o vídeo. Però la gran diferencia radica en que el DVD té una capacitat d’emmagatzemar i una velocitat d’accés i transferència molt superior als CD’s.
Mentre que un CD pot emmagatzemar únicament uns 650 MB, el que equival a 74 minuts de so digital d’alta qualitat, un disc DVD, amb el mateix format i aspecte, pot contenir fins a 17 GB de dades.
En un PC es pot instal·lar un lector de discs DVD-ROM, de la mateixa forma que un lector de CD-ROM. Pràcticament tots els lectors DVD-ROM són compatibles amb els formats de CD existents, i actualment ja es munta a tots els PC el DVD-ROM en lloc del CD-ROM convencional.
Aquest dispositiu permet aprofitar, solament, les característiques d’emmagatzematge donat que, un lector de DVD-ROM no pot reproduir imatges o so procedents d’un DVD-Vídeo i tan sols permet accedir als fitxers que conté el disc d’aquest format. Per poder veure un DVD-Vídeo en un ordinador, s’ha d’instal·lar una targeta d’expansió que descodifiqui i reconstrueixi la imatge i el so que conté la informació emmagatzemada a la pista de dades.
(c) 2000 Joan Martínez Jové.