El Microprocessador

El microprocessador és, al mateix temps, el motor i el cervell de l'ordinador, l'encarregat d'efectuar tots els càlculs i processos que li permeten funcionar. D'aquí que no es estrany que sigui el component més car de l'interior d'un PC, costant dues o tres vegades més que la placa base on es connecta.

Solen tenir una forma quadrada o rectangular i van o soldats a la placa o com en el cas del Pentium II i III, ficats a l'interior d'una espècie de cartutx que es connecta al socket de la placa base.

De vegades s'assimila de forma errònia la "CPU" amb el microprocessador. En realitat, la CPU és el conjunt d'elements que processen la informació al PC; el microprocessador solament seria un component de la CPU, igualment que la memòria o els ports d'entrada i sortida.

L'elecció del processador, juntament amb la placa, és la més important que s'ha prendre a l'hora de comprar-se o ampliar qualsevol sistema. Per regla general, la velocitat és la característica que més influeix en l'usuari a l'hora de decidir-se per un o per altre microprocessador. La velocitat d'un microprocessador es mesura en megahercis (MHz), encara que un Mhz és una mesura de freqüència i no de velocitat. Així, no és correcte utilitzar la freqüència de funcionament per indicar la rapidesa d'un processador; de ser així, un microprocessador Pentium II a 400 MHz, seria el doble de ràpid que un Pentium a 200 MHz.

PARTS D'UN MICROPROCESSADOR:

· L'encapsulat: és la carcassa que envolta el microprocessador per donar-li consistència i impedir el seu deteriorament i permetre l'enllaç amb els connectors externs que l'acoblaran a la placa base o al socket.

· La memòria caché: una memòria ultrarràpida que li serveix al microprocessador per tenir a mà algunes dades que previsiblement seran utilitzades en les següents operacions sense haver d' acudir a la RAM, reduint el temps d'espera. És el que es coneix com caché de primer nivell o caché interna, per ser la que es troba més a prop del microprocessador. La porten tots els microprocessador de Intel des del 486 fins al recent Pentium III.

· El coprocessador matemàtic: o, més correctament, la FPU (Floating Point Unit, Unitat de coma flotant). És la part del microprocessador especialitzada en aquesta classe de càlculs matemàtics; també pot estar a l'exterior del microprocessador en un altre xip.

· La resta del microprocessador: té altres parts menys importants com la unitat d'enters o els registres.

BREU HISTORIA DELS MICROPROCESSADORS:

En el primer PC creat per IBM s'hi trobava un microprocessador anomenat 8088 d'una empresa no molt coneguda anomenada Intel. Funcionava amb 8 bits treballant a 4, 77 MHz.

El 8088 era una versió de prestacions reduïdes del 8086, que va marcar l'afegit "86" als següents xips d'Intel: 80186, 80286 (16 bits i fins 20 MHz) i per fi al 1.987, el primer microprocessador a 32 bits, el 80386 o simplement 386. Després va venir el 486, que era un 386 amb un coprocessador matemàtic incorporat i una memòria caché integrada, el que el feia més ràpid. Des de llavors tots els xips els duen en el seu interior.

Fins que arribaren els Pentium, els 586. D'aquesta família sorgiren els Pentium 75 ( al març del 93), 100, 133, 166 i 200 ( a l'octubre del 94), amb diferències poc apreciables. Tots treballaven amb 32 bits de memòria, juntament amb el seu successor, el Pentium MMX. En aquest punt aparegueren els 36 bits amb el Pentium Pro, Pentium II MMX, Pentium II Celeron i el Pentium II Xeon.

I actualment tenim la tercera generació dels Pentium, el Pentium III. És molt similar al Pentium II, utilitza el mateix bus frontal de 100 MHz per comunicar-se amb la memòria que el seu predecessor. Incorpora la mateixa mida de caché secundària ( 512 Kb). Però en el seu interior amaga tot un nou conjunt d'instruccions preparades per treure millor partida en realitzar el processament de dades.