Tant el
teclat com el ratolí ens permeten introduir dades o informació al sistema,
però de poc ens serveixen si no tenim algun dispositiu amb què comprovar que
aquesta informació que estem subministrant és correcta. Els monitors mostren
tant la informació que aportem, com la que l'ordinador ens comunica. Des dels
primers que aparegueren amb el fòsfor verd, la tecnologia ha evolucionat junt
amb la fabricació de noves targetes gràfiques. Actualment tots són de color.
Els paràmetres principals d'un monitor són:
Grandària. - Són les dimensions de la diagonal de la pantalla i es mesuren en polzades. Podem tenir monitors de 9, 14, 15, 17, 19, 20 i 21 o més polzades. Els més habituals són els de 15 polzades encara que actualment s'està estandarditzant els de 17 polzades. Tot això és pel fet que es munten targetes gràfiques que suporten fàcilment resolucions de 1600x1280 pícsels.
Resolució. -Un pícsel és la unitat mínima d'informació gràfica que es pot mostrar en pantalla. Quants més pícsels pugui mostrar el monitor, de més resolució disposarem.
Entrellaçat. -És una tècnica que permet al monitor aconseguir majors resolucions refrescant el contingut de la pantalla amb dos escombrats de pantalla en lloc d'un. El problema d'aquesta tècnica és que produeix un efecte de parpelleig molt molest, degut a què el temps de refresc no és prou petit com per mantenir el fòsfor actiu entre les dues passades.
Mida del punt (Dot Pitch). -Un punt del monitor és la unitat mínima física que pot mostrar-se a la
pantalla. Depenen de la resolució lògica que utilitzem s'adaptarà la sortida
perquè un pícsel ajusti perfectament amb una o un conjunt d'aquestes cel·les
físiques de la pantalla. Si un monitor té les cel·les molt petites, menor
serà la mida del pícsel lògic, per tant les resolucions seran més precises
en qualitat d'imatge. Una mida molt bona del punt és de 0.25 mentre que un de
0.28 o superior mostra resultats deficients en resolucions majors a 800 x 600
pícsels.
Últimament es parla de l'avanç de la tecnologia LCD o cristall líquid, arribant a creure que serà l'alternativa al monitor tradicional CRT. Avantatges com la reducció del consum i l'espai (les pantalles LCD són pantalles extraplanes de molt poca profunditat), així com la pràcticament nul·la emissió de radiacions, aporten un gran interès en aquests tipus de dispositius. Per contra, el seu elevat cost junt amb els constants avanços de la tecnologia CRT fa que, per el moment, aquesta última sigui la més recomanable.
En l'actualitat n'existeixen dos tipus:
· Dual Scan ( DSTN ): Ja no s'utilitzen molt, són bones però depenen de la il·luminació del lloc on s'estigui utilitzant l'ordinador.
· Matriu Activa ( TFT ): Aquesta opció eleva el preu de la pantalla, però permet una visualització perfecta siguin quines siguin les condicions d'il·luminació exteriors.
En els dos casos les imatges és veuen millor de front que de costat, arribant a desaparèixer si ens escorem molt, encara que en les pantalles modernes aquest angle de visió és molt elevat, arribant als 160º.
(c) 2000 Joan Martínez Jové.