ELS ZIP:
Temps més endavant va sorgir una
unitat d'emmagtzemament exterior, connectable al port SCSI, que utilitza uns
cartutxos semblants als disquets, però que poden contenir 100 Mb. en dades.
Aquesta unitat és el ZIP que amb el temps s'ha anat convertint amb una seriosa alternativa al disquet de 1,44. Últimament el seu preu ha baixat molt, tant la unitat com els cartutxos, i s'han creat unitats connectables al port IDE i a la sortida paral·lela de l'ordinador, havent-hi per tant unitats internes i externes.
També s'està intentant aconseguir que molts fabricants de plaques base incorporin als ROM's codis per aconseguir que un ordinador arrenqui amb un ZIP, i així poder substituir per complet a la disquetera tradicional.
ELS MAGNETOÒPTICS:
Els magnetoòptics són bàsicament disquets d'emmagatzematge, però amb la
característica de poder emmagatzemar una quantitat molt més elevada
d'informació que un disquet tradicional, uns 640 MB.
Utilitzen una tècnica relativament senzilla: un làser va llegint (o escrivint) microscòpics forats a la superfície del disc d'un material plàstic, recoberts d'una capa transparent per protegir-los del pols. La informació està guardada en format digital (uns i zeros, com a valls i crestes).
La principal característica dels dispositius
òptics és la fiabilitat. No els afecten els camps magnètics, ni la humitat ni
el calor i poden aguantar cops importants. Els seus problemes venen donats per
la relativa dificultat que suposa fabricar dispositius gravadors a un preu
raonable, una velocitat no tan elevada com en alguns dispositius magnètics.r als dos extrems al
(c) 2000 Joan Martínez Jové.