Els disquets foren fa un temps la millor manera d’introduir i treure informació de l’ordinador. Però tenien el problema de tenir molt poca fiabilitat i que tenien molt poca capacitat per emmagatzemar la informació. Solament han existit dos formats físics considerats com estàndards, el 5 ¼ i el 3 ½.
Amb format de 5 ¼, l’IBM PC original solament comptava amb unitats de 160 Kb, això era perquè a que aquestes unitats solament utilitzaven una cara dels disquets. Després, amb la incorporació del PC TX aparegueren les unitats de doble cara amb una capacitat de 360 Kb, (DD o doble densitat), i més tard, amb els AT, la unitat d’alta densitat (HD) i 1,2 Mb.
El format de 3 ½ d’IBM el va posar en pràctica en els seus models PS/2. Per la gamma 8086 els de 720 Kb. (DD o doble densitat) i per la resta els de 1,44 Mb. (HD o alta densitat) que són les que es munten actualment en els ordinadors. En aquest mateix format també va sorgir un nou model de 2,88 Mb. (EHD o Extra alta densitat), però no va aconseguir arrelar en el mon de la informàtica.
(c) 2000 Joan Martínez Jové.