La impressora

Com el seu nom indica, la impressora és el perifèric que l’ordinador utilitza per presentar informació impresa amb paper. Les primeres impressores nasqueren molts anys abans que el PC i fins i tot abans dels primers monitors, essent durant anys el mètode més usual per presentar els resultats de càlculs en els primitius ordinadors, tot un abans respecte a les targetes i cintes perforades que s’utilitzaven fins llavors.

GENERALITATS DE LES IMPRESSORES:

LA VELOCITAT d’una impressora es sol mesurar en dos paràmetres:

ppm: pàgines per minut que és capaç d’imprimir.
cps: caràcters per segon que és capaç d’imprimir.

Actualment s’utilitza exclusivament el valor ppm, mentre que el cps es reserva per a les poques impressores matricials que encara es fabriquen. Actualment arriben a 7 ppm les impressores làsers.

LA RESOLUCIÓ és el paràmetre que millor defineix una impressora. La resolució és la millor o pitjor qualitat d’imatge que es pot obtenir amb la impressora, mesurada en un número de punts individuals que és capaç de dibuixar una impressora. La unitat de mesura és el ppp (punts per polzada). Així si diem que una impressora té una resolució de 600 x 300 volem dir que a cada linea horitzontal d’una polzada de llarg (2,74 cm) pot situar 600 punts individuals, mentre que verticalment arriba als 300 punts.

TIPUS D’IMPRESSORES:

IMPRESSORES MATRICIALS. Foren les primeres que aparegueren al mercat. S’anomenen d’impacte perquè imprimeixen mitjançant l’impacte d’unes petites pinces sobre una cinta impregnada de tinta. N’hi ha de dos tipus: de margarida, que duen un disc que gira i colpeja sobre la cinta (com les màquines d’escriure electròniques, però amb la carència de teclat). L’altre tipus són les d’agulles. Aquestes duen una matriu de petites agulles que impacten al paper formant la imatge desitjada. Com més agulles dugui el capçal d’impressió major serà la resolució, que sol estar entre 150 y 300 ppp.

IMPRESSIÓ D’INJECCIÓ. Sens dubte el segment de major èxit en el camp de les impressores, les d’injecció o raig de tinta. El seu funcionament també es basa en un capçal, en aquest cas injector, dotat d’una sèrie de petits forats que expulsen la tinta segons els impulsos rebuts. Els primers models solament imprimien en blanc i negre, el color es popularitzà ràpidament, i es pot dir que actualment la majoria d’usuaris domèstics adquireixen una impressora d’injecció amb color amb el seu PC. Com a inconvenient es pot citar la delicadesa de la mecànica i també el manteniment, ja que els cartutxos no solen ser barats.

IMPRESSORES LÀSER. Aquestes impressores utilitzen un sistema d’impressió molt similar a les fotocopiadores.

En aquest perifèric, un tambor carregat d’electricitat estàtica és recorregut per un petit raig làser. El feix del raig làser actua invertint la càrrega en el tambor i atraient cap a ell la tinta, que s’aferra al paper gràcies a la pressió i calor que sobre ell exerceixen uns rodets.

També tenen els seus inconvenients, com són el seu elevat preu i, tot i que els cartutxos no s’han de canviar tant freqüentment com els d’una d’injecció, quan s’ha de fer la butxaca se’n pot ressentir. Però la rapidesa i qualitat d’impressió les fan destacar sobre la resta.