La targeta de video

La targeta de vídeo, o també anomenada com targeta gràfica o adaptador gràfic, és la targeta que transmet al monitor la informació gràfica que ha de presentar en pantalla. Realitza dues operacions:

· Interpreta les dades que li arriben del processador, i les ordena i calcula per poder presentar-les a la pantalla en forma d'un rectangle més o menys gran compost de punts individuals de diferents colors (pícsels).

· Agafa la sortida de dades digitals resultants d'aquest procés i les transforma en un senyal analògic que pugui entendre el monitor.

Aquests processos solen ser realitzats per un o més xips: el microprocessador gràfic (el cervell de la targeta gràfica) i el converso analògic digital o RAMDAC, encara que de vegades existeixen xips accessoris per a altres funcions o bé es realitzen totes en un mateix xip.

El microprocessador pot ser molt potent i avançat, tant o més que el microprocessador de l'ordinador, per això alguns tenen fins i tot nom propi: Virge, Rage Pro, Voodoo, TNT2…, Fins i tot n'hi ha amb arquitectures de 128 bits, el doble que els Pentium.

Amb la curta història dels PC's, han aparegut un gran nombre d'estàndards gràfics que, paulatinament, han incrementat tant la resolució com el nombre de colors que pot presentar el monitor.

Entre tots els estàndards s'ha de destacar el VGA (Video Graphics Array, matriu gràfica de vídeo) llançat al mercat per IBM al 1987, que va superar de molt tots els anteriors. La base de les actuals targetes gràfiques són una evolució tècnica de l'estàndard VGA. Per això moltes de les targetes actuals, en superar les prestacions del clàssic VGA, utilitzen les sigles SVGA (Super VGA, Super VGA) com a part del seu nom.

Els adaptadors gràfics entre el PC i l'ordinador, es diuen targetes gràfiques perquè, per norma, els PC's les integren mitjançant una targeta d'expansió de tipus PCI o AGP. En l'actualitat la gran majoria de plaques base porten incorporat els circuits i components de la targeta gràfica en la placa.

TARGETES GRÀFIQUES ACCELERADORES:

Les primeres targetes gràfiques és limitaven a actuar com a pont entre el bus del sistema i el monitor, però en els darrers temps, els entorns i aplicacions gràfiques, en manejar cada cop més dades, augmentaren el consum dels recursos del PC, saturant la resta de processos de l'ordinador. Per això les targetes gràfiques començaren una ràpida evolució destinada a accelerar la gestió dels gràfics sense necessitat de comptar amb el processador. El resultat foren les targetes gràfiques acceleradores.

Aquestes targetes es caracteritzen bàsicament per integrar una sèrie de components que li permeten funcionar de forma autònoma i descarregar al microprocessador i al bus del sistema, de la pesada càrrega gràfica que suporta qualsevol PC en l'actualitat. Una targeta d'aquest tipus porta un o diferents processadors gràfics especialitzats, memòries de vídeo, un bus intern d'alta capacitat i, fins i tot, un BIOS que garanteix el seu funcionament.

Les targetes amb processadors gràfics no es limiten a accelerar les operacions amb imatges. Gràcies a la seva elevada capacitat de càlcul, una targeta que incorpora funcions d'acceleració 3D, n'aplicarà alguna d'elles per millorar també la qualitat de la imatge generada.